👨🏻‍🔬🔬🔭 «La ciència avança funeral rere funeral», per Gustavo Ariel Schwartz.

https://gustavoarielschwartz.org/2020/10/05/la-ciencia-avanza-funeral-tras-funeral/

Art, Literatura i Ciència.
Cap a un mestissatge del coneixement.

La ciència avança funeral rere funeral.

Sobre la dificultat que tenim per a acceptar noves idees.

Per Gustavo Ariel Schwartz.
Dilluns, 5 d'octubre de 2020.

Solem creure que la ciència avança a través de discussions racionals; que científics i científiques s'asseuen a una taula i debaten les noves idees amb ment freda i calculadora; solem creure que les persones renuncien a les seves idees si els mostren que estan errades o que abraçaran les noves teories simplement perquè són millors (encara que llencin per terra les idees pròpies). No obstant això, solem oblidar que la ciència és una empresa humana duta a terme per persones que senten i que s'emocionen, que desitgen i que envegen, que malgrat ser creatives poden ser també ésser tossudes i conservadores. El món científic, per més racional que pugui semblar (sobretot des de fora) no escapa a les misèries i grandeses de qualsevol altra empresa humana important.

En 1933 la revista Nature rebutjava l'article d'un tal Enrico Fermi per «contenir especulacions massa allunyades de la realitat física com per a ser de l'interès dels lectors». Cinc anys més tard, el mateix Fermi rebia el Premi Nobel de Física per les seves contribucions al descobriment d'una de les forces fonamentals de la naturalesa. Aquell article contenia el fonament de les seves aportacions. La llista d'articles científics desestimats que després han tingut una rellevància extraordinària és més llarga del que hom podria imaginar. Alguns han acumulat fins i tot més de vint rebutjos. Això no significa que qualsevol article amb molts rebutjos vagi a convertir-se en un èxit rotund, però sí que dona una clara idea sobre la dificultat que tenim per a acceptar noves idees que qüestionen el paradigma dominant. No es tracta d'un fenomen nou ni tampoc depèn de la capacitat intel·lectual de les persones involucrades. Einstein lamentava que cap dels seus referents (Lorentz i Poincaré) sabessin veure la rellevància dels seus treballs. Planck, en canvi, va veure de seguida la rellevància de la relativitat, però va rebutjar inicialment la hipòtesi dels quants de llum (fotons). Uns anys més tard, en la Conferència Solvay del 1911, Einstein va aconseguir convèncer a Planck respecte d'aquest treball. No obstant això, el desacord entre Planck i Einstein després s'invertiria; malgrat haver contribuït al sorgiment de la física quàntica, Einstein mai acabaria d'acceptar-la. Ni tan sols quan el 1907 Hermann Minkowski va proposar un marc de referència no-euclidià en el qual la teoria de la relativitat podia entendre's millor va ser Einstein capaç de reconèixer l'aportació que Minkowski estava fent a la seva pròpia teoria. No importa que raonable sigui una idea o quanta evidència hi hagi al seu favor: tenim una tendència innata a resistir-nos al canvi, sobretot quan les nostres pròpies creences es veuen amenaçades. Tomas Kuhn sostenia que les noves teories acaben imposant-se no perquè els seus detractors canviïn d'opinió, sinó perquè aquests es van morint. Max Planck va anar una mica més directe i va dir que «la ciència avança funeral rere funeral».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. 👨🏻‍🔬🔬🔭

Arte, Literatura y Ciencia

La ciencia avanza funeral tras funeral

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

👨🏻‍🔬🔬🔭 «La ciencia avanza funeral tras funeral», por Gustavo Ariel Schwartz.

https://gustavoarielschwartz.org/2020/10/05/la-ciencia-avanza-funeral-tras-funeral/

Arte, Literatura y Ciencia.
Hacia un mestizaje del conocimiento.

La ciencia avanza funeral tras funeral.

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

Por Gustavo Ariel Schwartz.
Lunes, 5 de octubre de 2020.

Solemos creer que la ciencia avanza a través de discusiones racionales; que científicos y científicas se sientan a una mesa y debaten las nuevas ideas con mente fría y calculadora; solemos creer que las personas renuncian a sus ideas si les muestran que están equivocadas o que abrazarán las nuevas teorías simplemente porque son mejores (aunque echen por tierra las ideas propias). Sin embargo, solemos olvidar que la ciencia es una empresa humana llevada a cabo por personas que sienten y que se emocionan, que desean y que envidian, que a pesar de ser creativas pueden ser también tercas y conservadoras. El mundo científico, por más racional que pueda parecer (sobre todo desde fuera) no escapa a las miserias y grandezas de cualquier otra empresa humana importante.

En 1933 la revista Nature rechazaba el artículo de un tal Enrico Fermi por «contener especulaciones demasiado alejadas de la realidad física como para ser del interés de los lectores». Cinco años más tarde, el mismo Fermi recibía el Premio Nobel de Física por sus contribuciones al descubrimiento de una de las fuerzas fundamentales de la naturaleza. Aquel artículo contenía el fundamento de sus aportaciones. La lista de artículos científicos desestimados que luego han tenido una relevancia extraordinaria es más larga de lo que uno podría imaginar. Algunos han acumulado incluso más de veinte rechazos. Esto no significa que cualquier artículo con muchos rechazos vaya a convertirse en un éxito rotundo, pero sí da una clara idea acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas que cuestionan el paradigma dominante. No se trata de un fenómeno nuevo ni tampoco depende de la capacidad intelectual de las personas involucradas. Einstein lamentaba que ninguno de sus referentes (Lorentz y Poincaré) supieran ver la relevancia de sus trabajos. Planck, en cambio, vio enseguida la relevancia de la relatividad, pero rechazó inicialmente la hipótesis de los cuantos de luz (fotones). Unos años más tarde, en la Conferencia Solvay de 1911, Einstein logró convencer a Planck respecto de este trabajo. Sin embargo, el desencuentro entre Planck y Einstein luego se invertiría; a pesar de haber contribuido al surgimiento de la física cuántica, Einstein nunca acabaría de aceptarla. Ni siquiera cuando en 1907 Hermann Minkowski propuso un marco de referencia no-euclideano en el que la teoría de la relatividad podía entenderse mejor fue Einstein capaz de reconocer la aportación que Minkowski estaba haciendo a su propia teoría. No importa cuán razonable sea una idea o cuánta evidencia haya a su favor: tenemos una tendencia innata a resistirnos al cambio, sobre todo cuando nuestras propias creencias se ven amenazadas. Tomas Kuhn sostenía que las nuevas teorías acaban imponiéndose no porque sus detractores cambien de opinión, sino porque éstos se van muriendo. Max Planck fue un poco más directo y dijo que «la ciencia avanza funeral tras funeral».

Muchas gracias por compartir esta información. 👨🏻‍🔬🔬🔭

Arte, Literatura y Ciencia

La ciencia avanza funeral tras funeral

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

🔎💦🪴 Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Dissabte, 30 de març del 2024.

Comarques.

Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci».

L'hidrogeòleg Francisco Turrión defensa la construcció de pous de sequera com a solució a la crisi hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Dissabte, 30 de març del 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per la Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot pal·liar amb el recurs de les aigües subterrànies (...).

Missatge en dues parts en català dins del Canal Ars Magna de Telegram:

https://t.me/MagnaArs/987

https://t.me/MagnaArs/988

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. 🔎💦🪴

La Mañana

“Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci” - La Mañana

Francisco Turrión (Zamora)  és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot…

🔎💦🪴 Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Sábado, 30 de marzo de 2024.

Comarcas.

Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio».

El hidrogeólogo Francisco Turrión defiende la construcción de pozos de sequía como solución a la crisis hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Sábado, 30 de marzo de 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) es geólogo y experto en Hidrogeología aplicada. Actualmente trabaja en la Confederación Hidrográfica del Segura y sostiene, como dijo en una conferencia en Balaguer organizada por la Dulce Revolución, de que el problema de la sequía se puede paliar con el recurso de las aguas subterráneas (...).

Mensaje en dos partes en castellano dentro del Canal Ars Magna de Telegram:

https://t.me/MagnaArs/985

https://t.me/MagnaArs/986

Muchas gracias por compartir esta información. 🔎💦🪴

La Mañana

“Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci” - La Mañana

Francisco Turrión (Zamora)  és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot…

🔎💦🪴 Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Dissabte, 30 de març del 2024.

Comarques.

Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci».

L'hidrogeòleg Francisco Turrión defensa la construcció de pous de sequera com a solució a la crisi hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Dissabte, 30 de març del 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per la Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot pal·liar amb el recurs de les aigües subterrànies.

–Per què no plou?–

–No sóc climatòleg encara que no està demostrat que plogui menys però sí de forma diferent, amb un augment de les temperatures considerable. Sabent això no s’entén que no tinguem infraestructures que puguin afrontar aquesta situació, com seria el cas dels pous de sequera.–

–Què són els pous de sequera?–

–Són captacions fetes sobre el terreny, amb tecnologia científica, que extreuen l’aigua dels aqüífers a 200 metres de profunditat. Aquesta aigua, cristal·lina, es torna als cabdals dels rius i això ja es va fer a la Conca del Segura.–

–I si fos tant fàcil per què no es fa arreu?–

–Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè l’escassetat és un gran negoci. Interessa que la gent no sàpigui què hi ha sota terra.–

–Però molts aqüífers estan contaminats per purins. De què serviria?–

–Hi pot haver alguns aqüífers contaminats per nitrats en les zones amb més pressió ramadera però són superficials. És cert que en aquests punts amb més pressió agrícola hi pot haver alguns mils de quilòmetres quadrats que no són bons però això no s’extén a tota la part de l’aigua subterrània. Els grans aqüífers dels Pirineus, a banda i banda, tenen aigua de qualitat. Com els que hi ha al nord de Balaguer, per cert.–

–Sempre s’ha dit el contrari dels aqüífers...–

–El Pla Hidrològic de l’Ebre parla de l’excel·lent qualitat dels aqüífers de la zona nord del Segre i se sap que estan en bon estat quantitativament i qualitativa.–

–A quants metres caldria perforar?–

–A partir de 200 metres o fins i tot a més. A 300 o 400 i sense que calgui bombejar perquè això seria caríssim. Quan perfores, l’aigua surt sola a la superfície perquè hi ha altres cotes més altes. D’alguna manera passa com a les cases, on l’aigua arriba per pressió a un cinquè pis sense haver-la de bombejar perquè hi ha un dipòsit a una cota més alta.–

–S’ha provat gaire el sistema que defensa vostè?–

–A Múrcia s’ha fet i ha servit perquè la gent de l’horta murciana ja no demani el transvasament de l’Ebre. L’Estat hi ha fet una bateria de pous de sequera on l’aigua surt d’aqüífers interiors no contaminats on l’aigua, com li he dit, surt a pressió des de 200 o 300 metres i s’injecta als rius.–

–I vol dir que això seria efectiu aquí?–

–Els pous de sequera podrien funcionar en els meandres del Segre o del Noguera Pallaresa i Ribagorçana per pal·liar la falta de cabdal dels rius.–

–Vol dir que hi ha tanta aigua a nivell subterrani?–

–Quan es parla d’aigua subterrània, d’aigua dolça i líquida, l’ONU n’ha assenyalat el seu potencial per solucionar problemes. Li puc dir que és més important l’aqüífer que hi ha sota l’Amazones que el propi riu Amazones i sota terra hi ha rius que desemboquen al mar.–

–Insisteixo. I si fos tant fàcil per què no es fa?–

🔎💦🪴 Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Sábado, 30 de marzo de 2024.

Comarcas.

Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio».

El hidrogeólogo Francisco Turrión defiende la construcción de pozos de sequía como solución a la crisis hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Sábado, 30 de marzo de 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) es geólogo y experto en Hidrogeología aplicada. Actualmente trabaja en la Confederación Hidrográfica del Segura y sostiene, como dijo en una conferencia en Balaguer organizada por la Dulce Revolución, de que el problema de la sequía se puede paliar con el recurso de las aguas subterráneas.

–¿Por qué no llueve?–

–No soy climatólogo aunque no está demostrado de que llueva menos pero sí de forma diferente, con un aumento de las temperaturas considerable. Sabiendo esto no se entiende de que no tengamos infraestructuras que puedan afrontar esta situación, como sería el caso de los pozos de sequía.–

–¿Qué son los pozos de sequía?–

–Son captaciones hechas sobre el terreno, con tecnología científica, que extraen el agua de los acuíferos a 200 metros de profundidad. Esta agua, cristalina, se vuelve a los capitales de los ríos y esto ya se hizo en la Cuenca del Segura.–

–¿Y si fuera tan fácil por qué no se hace por todas partes?–

–Hay intereses en que el agua sea escasa porque la escasez es un gran negocio. Interesa de que la gente no sepa que hay bajo tierra.–

–Pero muchos acuíferos están contaminados por purines. ¿De que serviría?–

–Puede haber algunos acuíferos contaminados por nitratos en las zonas con más presión ganadera pero son superficiales. Es cierto que en estos puntos con más presión agrícola puede haber algunos miles de kilómetros cuadrados que no son buenos pero esto no se extiende a toda la parte del agua subterránea. Los grandes acuíferos de los Pirineos, a ambos lados, tienen agua de calidad. Como los que hay en el norte de Balaguer, por cierto.–

–Siempre se ha dicho lo contrario de los acuíferos...–

–El Plan Hidrológico del Ebro habla de la excelente calidad de los acuíferos de la zona norte del Segre y se sabe que están en buen estado cuantitativa y cualitativamente.–

–¿A cuántos metros habría que perforar?–

–A partir de 200 metros o incluso más. A 300 o 400 y sin que haga falta bombear porque esto sería carísimo. Cuando perforas, el agua sale sola a la superficie porque hay otras cotas más altas. De alguna manera pasa como en las casas, donde el agua llega por presión a un quinto piso sin tenerla que bombear porque hay un depósito en una cota más alta.–

–¿Se ha probado mucho el sistema que defiende usted?–

–En Murcia se ha hecho y ha servido para que la gente de la huerta murciana ya no pida el trasvase del Ebro. El Estado ha hecho una batería de pozos de sequía donde el agua sale de acuíferos interiores no contaminados donde el agua, como le he dicho, sale a presión desde 200 o 300 metros y se inyecta en los ríos.–

–¿Y quiere decir que esto sería efectivo aquí?–

–Los pozos de sequía podrían funcionar en los meandros del Segre o del Noguera Pallaresa y Ribagorzana para paliar la falta de capital de los ríos.–

–¿Quiere decir que hay tanta agua a nivel subterráneo?–

–Cuando se habla de agua subterránea, de agua dulce y líquida, la ONU ha señalado su potencial para solucionar problemas. Le puedo decir que es más importante el acuífero que hay debajo del Amazonas que el propio río Amazonas y bajo tierra hay ríos que desembocan en el mar.–

–Insisto. ¿Y si fuera tan fácil por qué no se hace?–

👨‍🌾🔎📡 «La sequera provocada en unes certes zones d'Espanya. Quins interessos hi ha per a controlar el temps meteorològic?», per Josep Pàmies. Dolça Revolució, 12‑1‑2024.

https://dulcerevolucion.tv/video/la-sequia-provocada-en-ciertas-zonas-de-espana-josep-pamies/

📽 Parla: Josep Pàmies. Data de creació en «Dolça Revolució»: Divendres, 12 de gener de 2024. Durada: 15 minuts i 52 segons. Idioma: castellà.

💦 Aigua embassada a Espanya.

https://www.embalses.net

🇺🇸📡 El proyecto HAARP: Máquinas para modificar y controlar el tiempo (El projecte HAARP: Màquines per a modificar i controlar el temps). Francisco Martín León. Meteored, 20‑6‑2003.

https://www.tiempo.com/ram/913/el-proyecto-haarp-mquinas-para-modificar-y-controlar-el-tiempo/

🇺🇸📡 El Proyecto HAARP: Máquinas para modificar y controlar el tiempo. Parte II. ¿La Tierra en peligro? (El Projecte HAARP: Màquines per a modificar i controlar el temps. Part II. La Terra en perill?) José Tous Borrás. Recuperat al gener de 2010. Meteored, 20‑1‑2010.

https://www.tiempo.com/ram/2487/el-proyecto-haarp/

🇷🇺📡 Armas meteorológicas: el proyecto ruso SURA, la contrapartida de HAARP (Armes meteorològiques: el projecte rus SURA, la contrapartida de HAARP). Meteored, 1‑3‑2010.

https://www.tiempo.com/ram/8668/armas-meteorolgicas-el-proyecto-ruso-sura-la-contrapartida-de-haarp/

🇺🇸🛩 El clima como multiplicador de fuerza: Poseyendo el clima en 2025 (El clima com a multiplicador de força: Posseint el clima en 2025). Presentat a les Forces Aèries dels Estats Units a l'agost de 1996.

https://www.guardacielos.org/users/1/Documentacion/Poseyendo_el_clima_en_2025.pdf

Els compartim les xarxes socials on estem actius:

❤️ Donacions a l'associació:

https://dulcerevolucion.com/donaciones/

🔥 Segueix totes les nostres novetats en:

https://dulcerevolucion.com/

🎙 Twitch:

https://www.twitch.tv/dulcerevolucion

📸 Instagram:

https://www.instagram.com/unadulcerevolucion/

🛩 Telegram:

https://t.me/DolcaRevolucioDifusio

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. 👨‍🌾🔎📡

Dulce Revolución TV

La sequía provocada en ciertas zonas de España. Josep Pàmies-Dulce Revolución TV

La sequía provocada en ciertas zonas de España. ¿Qué intereses hay para controlar el tiempo meteorológico? https://www.embalses.net https://www.tiempo.com/r

📰⚠️💉 Relat «covid» i canvi en la narrativa mediàtica: de «vacuna segura» a «efectes adversos» i «sobremortalitat inexplicable». MPR21, 3‑9‑2023.

https://mpr21.info/relato-covid-y-cambio-en-la-narrativa-mediatica-de-vacuna-segura-a-efectos-adversos-y-sobremortalidad-inexplicable/

MPR21. Diumenge, 3 de setembre del 2023.

Salut.

Relat «covid» i canvi en la narrativa mediàtica: de «vacuna segura» a «efectes adversos» i «sobremortalitat inexplicable».

Diego Herchhoren.

Diumenge, 3 de setembre de 2023.

Els grans mitjans espanyols estan fent un sigil·lós trànsit cap a l'en altre temps anomenat «negacionisme». Les principals capçaleres, que van omplir les seves publicacions de crides a la vacunació massiva contra el «COVID-19» assegurant l'eficàcia de les inoculacions, ara publiquen just el contrari.

Per exemple, el diari Publico.es llançava el 26 de gener del 2021 un article signat per José Carmona en el qual assegurava que «les vacunes contra el coronavirus funcionen i són segures. Si ja s'havia confirmat que la diferència d'ingressos en UCI i morts entre vacunats i no vacunats és significativament notable, també queda patent que les injeccions contra la covid no són perilloses, ja que els casos notificats de reaccions adverses greus després de la inoculació de la vacuna són de 1,4 per cada deu mil dosis injectades».

No era l'única publicació en aquest sentit. La capçalera que dirigeix Ana Pardo de Vera va difondre un allau d'articles en la mateixa línia, incloent-hi noms especialment prestigiosos, com el del científic premi Princesa d'Astúries Drew Weissman, que va arribar a afirmar que «les vacunes anticovid són potents, segures i sense efectes greus».

Però és més, també s'incloïen nombrosos reportatges sobre els «antivacunes», «negacionistes» i el potencial perill per a la salut pública que suposaven les crítiques a la narrativa oficial que feien un nombre important de professionals de la salut i d'activistes en defensa de les llibertats civils, que advertien que quelcom no encaixava en el discurs oficial.

Ara, després de la inoculació massiva d'aquests fàrmacs, les coses han canviat. El propi diari madrileny va publicar al juny de 2023 una greu informació que temps enrere era negada pel diari: «Un informe de Sanitat recull 14.000 efectes greus i 500 desenllaços mortals després de les vacunes contra la covid». També recollien la reivindicació de persones afectades i sindicats sobre la manca de recerca: «Sindicats i associacions d'afectats demanen que s'investiguin els efectes secundaris de les vacunes covid».

El cas de Público és una mostra, però el patró es repeteix en diaris com El Mundo, ABC o Eldiario.es, que lentament van publicant dades que, contrastats amb el hooliganisme farmacèutic, semblen apuntar a altres conclusions.

Aquesta circumstància es va plasmar després de constatar-se que Espanya va liderar en 2022 l'excés de mortalitat a la Unió Europea, amb números molt superiors als previs a la declaració de pandèmia per l’OMS, i més tenint en compte el procés de vacunació massiva com a principal esdeveniment sanitari de rellevància. Segons l’Institut de Salut Carles III, l'excés de mortalitat durant els mesos de gener a octubre del 2022 va ser de 33.489, de les quals 5.827 morts van ser «atribuïbles a la temperatura», mentre que de la resta no s'ha investigat la causa.

La timidesa mediàtica en aquest gir narratiu s'observa també en relació a l'increment o aparició de patologies generalitzades, en les quals de manera molt tímida sembla observar-se una relació causa efecte amb les vacunes «covid». Això succeeix, per exemple, amb l'increment «inexplicable» del nombre d’ictus a tota la geografia espanyola. Òbviament mai no publicaran en la mateixa capçalera el fet que les pròpies farmacèutiques reconeixen com a possibles efectes adversos les malalties cardíaques.

📰⚠️💉 Relato «covid» y cambio en la narrativa mediática: de «vacuna segura» a «efectos adversos» y «sobremortalidad inexplicable». MPR21, 3‑9‑2023.

https://mpr21.info/relato-covid-y-cambio-en-la-narrativa-mediatica-de-vacuna-segura-a-efectos-adversos-y-sobremortalidad-inexplicable/

MPR21. Domingo, 3 de septiembre de 2023.

Salud.

Relato «covid» y cambio en la narrativa mediática: de «vacuna segura» a «efectos adversos» y «sobremortalidad inexplicable».

Diego Herchhoren.

Domingo, 3 de septiembre de 2023.

Los grandes medios españoles están haciendo un sigiloso tránsito hacia el otrora llamado «negacionismo». Las principales cabeceras, que llenaron sus publicaciones de llamamientos a la vacunación masiva contra el «covid-19» asegurando la eficacia de las inoculaciones, ahora publican justo lo contrario.

Por ejemplo, el diario Publico.es lanzaba el 26 de enero de 2021 un artículo firmado por José Carmona en el que aseguraba que «las vacunas contra el coronavirus funcionan y son seguras. Si ya se había confirmado que la diferencia de ingresos en UCI y fallecidos entre vacunados y no vacunados es significativamente notable, también queda patente que las inyecciones contra la covid no son peligrosas, ya que los casos notificados de reacciones adversas graves tras la inoculación de la vacuna son de 1,4 por cada diez mil dosis inyectadas».

No era la única publicación en ese sentido. La cabecera que dirige Ana Pardo de Vera difundió una catarata de artículos en la misma línea, incluyendo a nombres especialmente reputados, como el del científico premio Princesa de Asturias Drew Weissman, que llegó a afirmar que «las vacunas anticovid son potentes, seguras y sin efectos graves».

Pero es más, también se incluían numerosos reportajes sobre los «antivacunas», «negacionistas» y el potencial peligro para la salud pública que suponían las críticas a la narrativa oficial que hacían un número importante de profesionales de la salud y de activistas en defensa de las libertades civiles, que advertían que algo no encajaba en el discurso oficial.

Ahora, tras la inoculación masiva de estos fármacos, las cosas han cambiado. El propio diario madrileño publicó en junio de 2023 una gravísima información que tiempo atrás era negada por el diario: «Un informe de Sanidad recoge 14.000 efectos graves y 500 desenlaces mortales tras las vacunas contra la covid». También recogían la reivindicación de personas afectadas y sindicatos sobre la falta de investigación: «Sindicatos y asociaciones de afectados piden que se investiguen los efectos secundarios de las vacunas covid».

El caso de Público es una muestra, pero el patrón se repite en diarios como El Mundo, ABC o ElDiario.es, que lentamente van publicando datos que, contrastados con el hooliganismo farmacéutico, parecen apuntar a otras conclusiones.

Esta circunstancia se plasmó tras constatarse que España lideró en 2022 el exceso de mortalidad en la Unión Europea, con números muy superiores a los previos a la declaración de pandemia por la OMS, y más teniendo en cuenta el proceso de vacunación masiva como principal acontecimiento sanitario de relevancia. Según el Instituto de Salud Carlos III, el exceso de mortalidad durante los meses de enero a octubre de 2022 fue de 33.489, de las cuales 5.827 muertes fueron «atribuibles a la temperatura», mientras que del resto no se ha investigado la causa.

La timidez mediática en este giro narrativo se observa también en relación al incremento o aparición de patologías generalizadas, en las que de manera muy tímida parece observarse una relación causa efecto con las vacunas «covid». Esto ocurre, por ejemplo, con el incremento «inexplicable» del número de ictus en toda la geografía española. Obviamente nunca publicarán en la misma cabecera el hecho de que las propias farmacéuticas reconocen como posibles efectos adversos las dolencias cardíacas.

👩🏻‍⚖️⚖️🏛 Escolteu amb atenció el que avança l'advocada Cristina Armas.

https://euskalnews.tv/video/escuchad-con-atencion-lo-que-adelanta-la-abogada-cristina-armas/

📽 Parla: Advocada Cristina Armas. Data de creació en «Euskal News»: Dijous, 23 de novembre de 2023. Durada: 2 minuts i 4 segons. Idioma: castellà.

El passat 6 de novembre, a la fi, el Tribunal Constitucional ha resolt el primer recurs en matèria de vacunació Covid en nens.

A pesar que el nostre recurs d’amparament ha estat desestimat, considerem que aquesta sentència és molt important pels següents motius:

Cal recordar que, fins ara, en tots els judicis de vacunació Covid que havíem tingut, la majoria dels jutges i tribunals s'havien negat rotundament a entrar a valorar si l'administració d'una vacuna afectava o no al dret a la integritat física previst en l'article 15 de la Constitució Espanyola i per tant, si era necessari o no el consentiment informat previ.

Els pocs jutges que havien entrat a valorar aquesta qüestió, a més, el que venien a al·legar és que una vacuna en cap cas podia afectar la integritat física i moral, perquè era una lleu punxada al braç. Aquest argument el tenim recollit en diverses resolucions judicials.

Doncs bé, el Tribunal Constitucional ha vingut a determinar com és el marc jurídic, com és el marc legal, en el qual ens trobem dins de la matèria de vacunació, i ha vingut a dir i a confirmar que, efectivament, que l'administració d'una vacuna afecta al dret a la integritat física i moral previst en l'article 15 de la Constitució Espanyola, i per tant és imprescindible el consentiment informat previ.

Però és que a més ve a determinar que aquest consentiment informat previ ha de reunir uns requisits.

I quins són aquests requisits? Els requisits exigits en l'article 4 de la Llei 41/2002 de la Llei d'Autonomia del Pacient, que són: que s'especifiqui la finalitat, la naturalesa, els riscos i les conseqüències d'aquesta vacuna.

Per tant, a partir d'ara, tots aquells pares que s'oposin a l'administració d'una vacuna als seus fills en cap cas podran ser titllats ni de «negacionistes», ni d’«antivacunes», perquè tenim, a la fi, el reconeixement d'un argument jurídic de pes, per a poder defensar-nos en futurs judicis de vacunació.

Constitució Espanyola del 1978.

Article 15. Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.

Llei 41/2002 de la Llei d'Autonomia del Pacient.

Article 4. Dret a la informació assistencial.

1. Els pacients tenen dret a conèixer, amb motiu de qualsevol actuació en l'àmbit de la seva salut, tota la informació disponible sobre aquesta, llevat dels supòsits exceptuats per la Llei. A més, tota persona té dret al fet que es respecti la seva voluntat de no ser informada. La informació, que com a regla general es proporcionarà verbalment deixant constància en la història clínica, comprèn, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seves conseqüències.

2. La informació clínica forma part de totes les actuacions assistencials, serà veritable, es comunicarà al pacient de manera comprensible i adequada a les seves necessitats i l'ajudarà a prendre decisions d'acord amb la seva pròpia i lliure voluntat.

3. El metge responsable del pacient li garanteix el compliment del seu dret a la informació. Els professionals que li atenguin durant el procés assistencial o li apliquin una tècnica o un procediment concret també seran responsables d'informar-lo.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. 👩🏻‍⚖️⚖️🏛

Euskalnews TV

▶️ ESCUCHAD CON ATENCIÓN LO QUE ADELANTA LA ABOGADA CRISTINA ARMAS ⚖️-Euskalnews TV

***👆*** Difusión, por favor. Lo merece. ***👇*** Sigue a @euskalnews: https://t.me/euskalnews