El seu nom ha guanyat força especialment des de la pandèmia de la covid-19, on es va posicionar públicament contra la corrupció de les institucions nord-americanes de control i validació de medicaments, sobre la corrupció de les indústries farmacèutiques i la posada en perill de la salut pública –especialment dels nens. Per això es diu que és probable que Kennedy hagi pactat amb Trump l'entrada en el seu govern –en cas que guanyi les pròximes presidencials– per fer-se càrrec de l'àrea de salut, seguretat alimentària i farmacèutica. Va ser, precisament, des de les files demòcrates des d'on no han escatimat esforços per provar de desacreditar-lo, de silenciar-lo i d'empènyer-lo fora de l'arena política. I malgrat això, ha mantingut la seva candidatura, denunciant l'abús a la democràcia que han suposat les mesures durant la pandèmia, el totalitarisme que s'imposa per part del partit demòcrata i el retrocés que ha suposat el govern de Biden per a les llibertats de la ciutadania nord-americana.

Va deixar el partit demòcrata el mes d'octubre passat, denunciant que s'havia allunyat «tan dramàticament dels valors fonamentals» amb els quals va créixer i ha passat a convertir-se en «el partit de la guerra, la censura, la corrupció, les grans farmacèutiques, les grans tecnològiques, les grans fortunes... abandonant la democràcia en cancel·lar les primàries per ocultar el deteriorament cognitiu del president en funcions». I va anar més enllà, denunciant la inexistència d'un sistema «honest», on es donessin «debats oberts, amb primàries justes, debats programats regularment, mitjans de comunicació veritablement independents, que no estiguin contaminats per la propaganda governamental ni la censura, i amb un sistema de tribunals i juntes electorals no partidistes».

Unes paraules que podrien ser dites per qualsevol socialdemòcrata europeu. Per qualsevol que es consideri d'«esquerres» en aquest punt del mapa, on hem patit això mateix que denuncia Kennedy: el buidatge absolut dels que se suposava que haurien de defensar els interessos de la classe treballadora, dels drets i llibertats guanyats a base de lluitar-los durant dècades. El problema que assenyala Kennedy és compartit a les dues bandes de l'Atlàntic: ens hem quedat sense una veritable representació progressista. Ens hem quedat sense poder votar una opció que se suposava ens hauria de defensar davant dels abusos dels poders capitalistes més descontrolats. I tanmateix, hem vist clarament com han estat els mateixos poders els qui han fagocitat les formacions polítiques que se suposava que ens haurien de protegir.

Han estat els líders actuals que han censurat les opinions contràries als interessos dels qui els donen suport; han regat amb diners públics mitjans de comunicació, que, lluny d'informar, han sucumbit a les campanyes de propaganda més antidemocràtiques i tramposes de manipulació i desinformació; han sostingut i provocat conflictes armats on ha estat evident la malversació de fons públics per a benefici de les indústries armamentístiques. Han destrossat les llibertats individuals i col·lectives. I ho han fet parapetant-se en alertes, en pors, generades per ells mateixos.

Quan una persona decideix que no pot continuar sostenint aquest xiringuito, perquè s'ha convertit precisament en tot el que no havia de ser, és comprensible que es donin casos com el de Kennedy. Personalment, l'entenc perfectament. Fa temps que es va acabar aquesta línia suposadament divisòria entre «l'esquerra i la dreta», entre «els vermells i blaus», per haver de posicionar-nos davant el totalitarisme (promogut per ambdues faccions), davant la desinformació oficial, davant un absolut descontrol i una flagrant desprotecció de la ciutadania davant dels interessos de les grans corporacions.

??⚖️ «Necessitem un Kennedy», per Bea Talegón. El Nacional, 25‑8‑2024.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/necessitem-kennedy-beatriz-talegon_1272540_102.html

El Nacional. Diumenge, 25 d'agost del 2024.

Opinió.

Necessitem un Kennedy

Bea Talegón
Madrid. Diumenge, 25 d'agost del 2024. 05h30’.
Temps de lectura: 6 minuts.

Divendres passat a la nit, segons el nostre horari, s'anunciava que Robert F. Kennedy Jr. presentava el seu suport públic a Donald Trump. Una decisió que ell mateix va anunciar, i que ha explicat públicament en una detallada roda de premsa. Una explicació que vol posar les coses al seu lloc, després que, des de la seva pròpia família, s'emetés un comunicat on s'assenyalava una mena de decepció –per als vius i els morts– davant del que podria sonar a una espècie de «traïció» a la tradició demòcrata de la família Kennedy.

I és que el nebot del president John F. Kennedy i fill del senador Robert F. Kennedy, tots dos assassinats als anys seixanta, havia presentat la seva candidatura com a independent, i va decidir retirar el seu nom de les paperetes en els deu estats clau on ja havia aconseguit suport. En aquest sentit, el mateix Kennedy ha explicat que el seu nom es mantindrà en les paperetes de la majoria dels estats, explicant que en aquells territoris on els demòcrates tenen més pes, se'l pot votar «sense fer mal al president Trump», amb l'objectiu de «no ajudar Harris». Es tracta d'una retirada selectiva, estratègica, per provar de donar suport en aquells llocs on la diferència entre Trump i Harris estigui disputada.

La decisió, segons ha explicat, es deu al fet que no vol restar vots a Donald Trump, amb qui va parlar abans de fer el pas i amb qui va tenir un especial interès a sumar esforços pel que «els uneix»: la lluita contra la corrupció sistèmica, recuperació de la classe mitjana treballadora, posar fi a les guerres i plantar cara per la salut en la protecció dels nens i dels consumidors davant les grans indústries farmacèutiques i químiques. Ell mateix va resumir les seves prioritats conjuntes en defensar la «llibertat d'expressió, acabar amb la guerra a Ucraïna i la defensa de la salut dels nens». Una batalla davant les polítiques del partit demòcrata, que, segons ha denunciat, és el «partit de la guerra, de la censura, de la corrupció, les grans farmacèutiques, les grans tecnològiques, dels grans fons».

Ha explicat que després de la conversa telefònica i posteriorment en persona, a Mar-a-Lago, amb Trump, esperava mantenir-ne una de similar amb Harris, a qui va allargar la mà per poder parlar i plantejar una estratègia possiblement conjunta. Una conversa que no es va donar en no rebre cap tipus de resposta per part de la candidata. Segons ell mateix ha explicat, sent conscient que no té opcions de guanyar les presidencials, el seu següent pas és mantenir una estratègia perquè els demòcrates no es mantinguin en el poder. Una cosa que sobta alguns, que encara el consideraven alineat amb el partit del qual el seu pare i el seu oncle havien estat referents.

En una intervenció que es va guanyar l'aplaudiment dels presents, però també a les xarxes socials, Kennedy va fer èmfasi en la necessitat de protegir la llibertat, especialment la llibertat d'expressió. I es va referir als moments de la història en la qual s'ha perseguit i censurat els «nois bons», per part «dels dolents». Una manera de remarcar aquestes crítiques que sobre ell s'aboquen, que l'acusen d'encapçalar «teories de la conspiració», de ser negacionista, antivacunes. Uns adjectius gastats a què es recorre per pretendre invalidar discursos que, lluny de mancar de fonament, estan sent defensats per l'advocat mediambientalista, que cada cop ha obtingut més suports.

Su nombre ha ganado fuerza especialmente desde la pandemia del covid-19, donde se posicionó públicamente contra la corrupción de las instituciones norteamericanas de control y validación de medicamentos, sobre la corrupción de las industrias farmacéuticas y la puesta en peligro de la salud pública –especialmente de los niños–. Por eso se rumorea que es probable que Kennedy haya pactado con Trump la entrada en su gobierno –de ganar las próximas presidenciales– para hacerse cargo del área de salud, seguridad alimentaria y farmacéutica. Fue, precisamente, desde las filas demócratas desde donde no han escatimado esfuerzos para tratar de desacreditarle, de silenciarle y de empujarle fuera de la arena política. Y a pesar de ello, ha mantenido su candidatura, denunciando el atropello a la democracia que han supuesto las medidas durante la pandemia, el totalitarismo que se impone por parte del partido demócrata y el retroceso que ha supuesto el gobierno de Biden para las libertades de la ciudadanía norteamericana.

Dejó el partido demócrata el pasado mes de octubre, denunciando que se había alejado «tan dramáticamente de los valores fundamentales» con los que creció, pasando a convertirse en «el partido de la guerra, la censura, la corrupción, las grandes farmacéuticas, las grandes tecnológicas, las grandes fortunas... abandonando la democracia al cancelar las primarias para ocultar el deterioro cognitivo del presidente en funciones». Y fue más allá, denunciando la inexistencia de un sistema «honesto», donde se dieran «debates abiertos, con primarias justas, debates programados regularmente, medios de comunicación verdaderamente independientes, que no estén contaminados por la propaganda gubernamental ni la censura, y con un sistema de tribunales y juntas electorales no partidistas».

Unas palabras que podrían ser dichas por cualquier socialdemócrata europeo. Por cualquiera que se considere de «izquierdas» en estos lares del mapa, donde hemos sufrido esto mismo que denuncia Kennedy: el vaciado absoluto de los que se suponía deberían defender los intereses de la clase trabajadora, de los derechos y libertades ganados a base de pelearlos durante décadas. El problema que señala Kennedy es compartido a ambos lados del Atlántico: nos hemos quedado sin una verdadera representación progresista. Nos hemos quedado sin poder votar una opción que se suponía debería defendernos ante los abusos de los poderes capitalistas más descontrolados. Y sin embargo, hemos visto claramente cómo han sido los propios poderes quienes han fagocitado a las formaciones políticas que, se suponía, deberían protegernos.

Han sido los líderes actuales quienes han censurado las opiniones contrarias a los intereses de quienes los respaldan; han regado con dinero público a medios de comunicación, que, lejos de informar, han sucumbido a las campañas de propaganda más antidemocráticas y tramposas de manipulación y desinformación; han sostenido y provocado conflictos armados donde ha sido evidente la malversación de fondos públicos para beneficio de las industrias armamentísticas. Han destrozado las libertades individuales y colectivas. Y lo han hecho parapetándose en alertas, en miedos, generados por ellos mismos.

Cuando una persona decide que no puede seguir sosteniendo semejante tinglado, porque se ha convertido precisamente en todo lo que no debía ser, es comprensible que se den casos como el de Kennedy. Personalmente, le entiendo perfectamente. Hace tiempo que se terminó esa línea supuestamente divisoria entre «la izquierda y la derecha», entre «los rojos y azules», para tenernos que posicionar frente al totalitarismo (promovido por ambas facciones), frente a la desinformación oficial, frente a un absoluto descontrol y una flagrante desprotección de la ciudadanía ante los intereses de las grandes corporaciones.

??‍♂️✍️? Les sàvies lliçons de Sèneca que tothom hauria de conèixer.

Font original:

https://t.me/weltanschauungitaliaofficial/5826

1️⃣. Valora més el teu temps que les teves possessions.

2️⃣. Aprèn a voler-te a tu mateix. El que penses de tu mateix és molt més important que el que els altres pensen de tu.

3️⃣. Ajunta't amb persones que puguin millorar-te.

4️⃣. Aprofita cada minut. Seràs menys esclau del futur si domines el present.

5️⃣. Patim més per la nostra imaginació que per la realitat.

6️⃣. No totes les tempestes venen a destruir la teva vida. Algunes venen a buidar el teu camí.

7️⃣. Admira als que intenten grans gestes, encara que fracassin.

8️⃣. No ensopeguis amb alguna cosa que està darrera teu.

9️⃣. Encara que la por tingui més arguments, tria l'esperança i posa fi a la teva angoixa.

?. El major obstacle de la vida és l'espera: fa que tot depengui del demà i, mentrestant, es malmet l'avui.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. ??‍♂️✍️?

Telegram

Weltanschauung Italia

I saggi insegnamenti di Seneca che ognuno di noi dovrebbe conoscere: 1. Dai valore al tuo tempo più che ai tuoi beni. 2. Impara a piacere a te stesso. Quello che tu pensi di te stesso è molto più importante di quello che gli altri pensano di te. 3. Frequenta…

??‍♂️✍️? I saggi insegnamenti di Seneca che ognuno di noi dovrebbe conoscere.

Fonte originale:

https://t.me/weltanschauungitaliaofficial/5826

1️⃣. Dai valore al tuo tempo più che ai tuoi beni.

2️⃣. Impara a piacere a te stesso. Quello che tu pensi di te stesso è molto più importante di quello che gli altri pensano di te.

3️⃣. Frequenta le persone che possono renderti migliore.

4️⃣. Metti a frutto ogni minuto; sarai meno schiavo del futuro, se ti impadronirai del presente.

5️⃣. Soffriamo molto di più per la nostra immaginazione che per la realtà.

6️⃣. Non tutte le tempeste arrivano per distruggerti la vita. Alcune arrivano per pulire il tuo cammino.

7️⃣. Ammira chi tenta grandi imprese, anche se fallisce.

8️⃣. Non inciampare in qualcosa dietro di te.

9️⃣. Anche se il timore avrà più argomenti, scegli la speranza e metti fine alla tua angoscia.

?. Il maggior ostacolo alla vita è proprio l’attesa: fa dipendere tutto dal domani e, intanto, sciupa l’oggi.

Grazie mille per aver condiviso queste informazioni. ??‍♂️✍️?

Telegram

Weltanschauung Italia

I saggi insegnamenti di Seneca che ognuno di noi dovrebbe conoscere: 1. Dai valore al tuo tempo più che ai tuoi beni. 2. Impara a piacere a te stesso. Quello che tu pensi di te stesso è molto più importante di quello che gli altri pensano di te. 3. Frequenta…

??‍??? «La ciència avança funeral rere funeral», per Gustavo Ariel Schwartz.

https://gustavoarielschwartz.org/2020/10/05/la-ciencia-avanza-funeral-tras-funeral/

Art, Literatura i Ciència.
Cap a un mestissatge del coneixement.

La ciència avança funeral rere funeral.

Sobre la dificultat que tenim per a acceptar noves idees.

Per Gustavo Ariel Schwartz.
Dilluns, 5 d'octubre de 2020.

Solem creure que la ciència avança a través de discussions racionals; que científics i científiques s'asseuen a una taula i debaten les noves idees amb ment freda i calculadora; solem creure que les persones renuncien a les seves idees si els mostren que estan errades o que abraçaran les noves teories simplement perquè són millors (encara que llencin per terra les idees pròpies). No obstant això, solem oblidar que la ciència és una empresa humana duta a terme per persones que senten i que s'emocionen, que desitgen i que envegen, que malgrat ser creatives poden ser també ésser tossudes i conservadores. El món científic, per més racional que pugui semblar (sobretot des de fora) no escapa a les misèries i grandeses de qualsevol altra empresa humana important.

En 1933 la revista Nature rebutjava l'article d'un tal Enrico Fermi per «contenir especulacions massa allunyades de la realitat física com per a ser de l'interès dels lectors». Cinc anys més tard, el mateix Fermi rebia el Premi Nobel de Física per les seves contribucions al descobriment d'una de les forces fonamentals de la naturalesa. Aquell article contenia el fonament de les seves aportacions. La llista d'articles científics desestimats que després han tingut una rellevància extraordinària és més llarga del que hom podria imaginar. Alguns han acumulat fins i tot més de vint rebutjos. Això no significa que qualsevol article amb molts rebutjos vagi a convertir-se en un èxit rotund, però sí que dona una clara idea sobre la dificultat que tenim per a acceptar noves idees que qüestionen el paradigma dominant. No es tracta d'un fenomen nou ni tampoc depèn de la capacitat intel·lectual de les persones involucrades. Einstein lamentava que cap dels seus referents (Lorentz i Poincaré) sabessin veure la rellevància dels seus treballs. Planck, en canvi, va veure de seguida la rellevància de la relativitat, però va rebutjar inicialment la hipòtesi dels quants de llum (fotons). Uns anys més tard, en la Conferència Solvay del 1911, Einstein va aconseguir convèncer a Planck respecte d'aquest treball. No obstant això, el desacord entre Planck i Einstein després s'invertiria; malgrat haver contribuït al sorgiment de la física quàntica, Einstein mai acabaria d'acceptar-la. Ni tan sols quan el 1907 Hermann Minkowski va proposar un marc de referència no-euclidià en el qual la teoria de la relativitat podia entendre's millor va ser Einstein capaç de reconèixer l'aportació que Minkowski estava fent a la seva pròpia teoria. No importa que raonable sigui una idea o quanta evidència hi hagi al seu favor: tenim una tendència innata a resistir-nos al canvi, sobretot quan les nostres pròpies creences es veuen amenaçades. Tomas Kuhn sostenia que les noves teories acaben imposant-se no perquè els seus detractors canviïn d'opinió, sinó perquè aquests es van morint. Max Planck va anar una mica més directe i va dir que «la ciència avança funeral rere funeral».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. ??‍???

Arte, Literatura y Ciencia

La ciencia avanza funeral tras funeral

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

??‍??? «La ciencia avanza funeral tras funeral», por Gustavo Ariel Schwartz.

https://gustavoarielschwartz.org/2020/10/05/la-ciencia-avanza-funeral-tras-funeral/

Arte, Literatura y Ciencia.
Hacia un mestizaje del conocimiento.

La ciencia avanza funeral tras funeral.

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

Por Gustavo Ariel Schwartz.
Lunes, 5 de octubre de 2020.

Solemos creer que la ciencia avanza a través de discusiones racionales; que científicos y científicas se sientan a una mesa y debaten las nuevas ideas con mente fría y calculadora; solemos creer que las personas renuncian a sus ideas si les muestran que están equivocadas o que abrazarán las nuevas teorías simplemente porque son mejores (aunque echen por tierra las ideas propias). Sin embargo, solemos olvidar que la ciencia es una empresa humana llevada a cabo por personas que sienten y que se emocionan, que desean y que envidian, que a pesar de ser creativas pueden ser también tercas y conservadoras. El mundo científico, por más racional que pueda parecer (sobre todo desde fuera) no escapa a las miserias y grandezas de cualquier otra empresa humana importante.

En 1933 la revista Nature rechazaba el artículo de un tal Enrico Fermi por «contener especulaciones demasiado alejadas de la realidad física como para ser del interés de los lectores». Cinco años más tarde, el mismo Fermi recibía el Premio Nobel de Física por sus contribuciones al descubrimiento de una de las fuerzas fundamentales de la naturaleza. Aquel artículo contenía el fundamento de sus aportaciones. La lista de artículos científicos desestimados que luego han tenido una relevancia extraordinaria es más larga de lo que uno podría imaginar. Algunos han acumulado incluso más de veinte rechazos. Esto no significa que cualquier artículo con muchos rechazos vaya a convertirse en un éxito rotundo, pero sí da una clara idea acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas que cuestionan el paradigma dominante. No se trata de un fenómeno nuevo ni tampoco depende de la capacidad intelectual de las personas involucradas. Einstein lamentaba que ninguno de sus referentes (Lorentz y Poincaré) supieran ver la relevancia de sus trabajos. Planck, en cambio, vio enseguida la relevancia de la relatividad, pero rechazó inicialmente la hipótesis de los cuantos de luz (fotones). Unos años más tarde, en la Conferencia Solvay de 1911, Einstein logró convencer a Planck respecto de este trabajo. Sin embargo, el desencuentro entre Planck y Einstein luego se invertiría; a pesar de haber contribuido al surgimiento de la física cuántica, Einstein nunca acabaría de aceptarla. Ni siquiera cuando en 1907 Hermann Minkowski propuso un marco de referencia no-euclideano en el que la teoría de la relatividad podía entenderse mejor fue Einstein capaz de reconocer la aportación que Minkowski estaba haciendo a su propia teoría. No importa cuán razonable sea una idea o cuánta evidencia haya a su favor: tenemos una tendencia innata a resistirnos al cambio, sobre todo cuando nuestras propias creencias se ven amenazadas. Tomas Kuhn sostenía que las nuevas teorías acaban imponiéndose no porque sus detractores cambien de opinión, sino porque éstos se van muriendo. Max Planck fue un poco más directo y dijo que «la ciencia avanza funeral tras funeral».

Muchas gracias por compartir esta información. ??‍???

Arte, Literatura y Ciencia

La ciencia avanza funeral tras funeral

Acerca de la dificultad que tenemos para aceptar nuevas ideas.

??? Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Dissabte, 30 de març del 2024.

Comarques.

Francisco Turrión: «Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci».

L'hidrogeòleg Francisco Turrión defensa la construcció de pous de sequera com a solució a la crisi hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Dissabte, 30 de març del 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per la Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot pal·liar amb el recurs de les aigües subterrànies (...).

Missatge en dues parts en català dins del Canal Ars Magna de Telegram:

https://t.me/MagnaArs/987

https://t.me/MagnaArs/988

Moltes gràcies per compartir aquesta informació. ???

La Mañana

“Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci” - La Mañana

Francisco Turrión (Zamora)  és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot…

??? Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio». La Mañana, 30‑3‑2024.

https://lamanyana.cat/hi-ha-interessos-en-que-laigua-sigui-escassa-perque-aixo-es-un-negoci/

La Mañana. Sábado, 30 de marzo de 2024.

Comarcas.

Francisco Turrión: «Hay intereses en que el agua sea escasa porque esto es un negocio».

El hidrogeólogo Francisco Turrión defiende la construcción de pozos de sequía como solución a la crisis hídrica.

Francesc Guillaumet Pijuan.

Sábado, 30 de marzo de 2024, 3h00'.

Francisco Turrión (Zamora) es geólogo y experto en Hidrogeología aplicada. Actualmente trabaja en la Confederación Hidrográfica del Segura y sostiene, como dijo en una conferencia en Balaguer organizada por la Dulce Revolución, de que el problema de la sequía se puede paliar con el recurso de las aguas subterráneas (...).

Mensaje en dos partes en castellano dentro del Canal Ars Magna de Telegram:

https://t.me/MagnaArs/985

https://t.me/MagnaArs/986

Muchas gracias por compartir esta información. ???

La Mañana

“Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè això és un negoci” - La Mañana

Francisco Turrión (Zamora)  és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot…